IFGM
AMIF
KINEMEZ

Principis

Els hi mostrem alguns conceptes teòrics per tal d'entendre millor el tractament en base al Mètode Mézières:

1. La unitat corporal i les cadenes musculares

2. La lordosi és mòbil i la deformitat

3. El diafragma: respiració i postura

4. El reflex "anti-dolor" 
 

1. La unitat corporal i les cadenes musculars

El Mètode Mézières aborda el dolor local tenint en compte el cos sencer.

En nombroses ocasions els protocols que s’utilitzen per al tractament de problemes articulars o musculars és excessivament analític.   No és infreqüent, davant una dolència d’esquena, sentir comentaris del tipus: “vostè ha de tonificar la seva esquena i els seus abdominals”.

La visió del mezierista considera que molts dolors i deformitats de l’esquena no es deuen a una atròfia muscular sinó que, en moltes ocasions, es deuen a la rigidesa dels teixits com músculs o fascies.  La reeducació haurà de ser global, ja que el funcionament dels músculs és global; uns es relacionen amb els altres formant cadenes musculars; particularment la cadena posterior que s’estén des del crani fins als dits dels peus.  En conseqüència s’haurà d’insistir en la flexibilitat muscular respectant les capacitats de cada individu.
 

1. La lordosi és mòbil i la deformitat

Definim lordosi com la concavitat de la corba de l’esquena. D’aquesta manera tenim dues lordosi, la cervical i la lumbar. Quan parlem d’hiperlordosi, ens referim a un augment del arc lumbar.

Quan la hiperlordosi es deguda a una rigidesa muscular, no hi ha proa amb estirar aquests músculs de forma analítica, ja què la tensió es desplaçarà cap a un altre lloc del cos, al coll, a les cames, al tòrax, etc.  Qualsevol intent de reduir la hiperlordosi del seu coll, provocarà automàticament un augment de la lordosi de les seves lumbars, i al inrevés.  És com si la lordosi es mogués d’un lloc cap a l’altre.  D’aquí la importància de flexibilitzar tots aquests muscles al mateix temps que es controlen la resta de parts del cos per tal d’evitar compensacions i deformitats.
 

3. El diafragma: respiració i postura

El diafragma no és només un múscul de la respiració. La seva inserció en les vèrtebres influeix en la forma de la nostra esquena i també en la dinàmica del cos.  La seva ubicació i multifuncionalitat li atorguen un paper clau en la reeducació global.  Es freqüent trobar alteracions posturals associades a una mala mecànica del tòrax,  d’aquí la necessitat de treballar simultàniament els exercicis posturals amb una respiració adequada.

No es tracta d’ensenyar a respirar; sinó de millorar la tècnica toràcica per a que els músculs respiratoris funcionin millor.
 

4. El reflex "anti-dolor"

Per a comprendre millor aquest reflex, l’il·lustrarem amb un exemple.  És fàcil comprendre què succeeix quan patim un esquinç de turmell. Els músculs encarregats d’estabilitzar l’articulació es contrauen amb l’objectiu de “fixar i protegir” els lligaments lesionats. Per tal de fugir del dolor, canviem el recolzament del peu i la forma de caminar. Tot això,  es realitza de forma automàtica i inconscient pel sistema neuromuscular. Amb el temps vostè pot anar a veure el seu fisioterapeuta per una lumbàlgia.  Pot ser que la causa del seu dolor actual sigui deguda al reajustament que les seves articulacions han hagut de fer per tal de caminar sense dolor quan va tenir el esquinç de turmell.

Aquestes compensacions, que el nostre organisme fa per tal d’evitar o emmascarar el dolor,  requereixen una visió global de la deformitat i del símptoma. Sota aquest concepte i seguint l’exemple anterior, no hauríem només de tractar la conseqüència, és a dir, el dolor d’esquena, sinó també el bon recolzament del peu.

Catellano
Català
Franais