IFGM
AMIF
KINEMEZ

Espondiloartrosi

Què és?

La artrosi o espondiloartrosi és la degeneració de les estructures òssies articulessis formades pels discos intervertebrals i per les articulacions posteriors. Aquesta degeneració del cartílag articular pot afectar a qualsevol part de la columna vertebral sigui a nivell cervical, dorsal o lumbar.

En una radiografia es pot observar en les fases més evolucionades, l'aparició de calcificacions dels lligaments, un eixamplament del cos vertebral o fins i tot la fusió de les vèrtebres, la qual cosa es coneix com anquilosi.

Causes

Existeixen causes intrínseques, pròpies de la persona, determinades per factors metabòlics, constitucionals o pròpies de l'edat. No obstant les causes extrínseques solen tenir molta importància en l'aparició de artrosi cervical o lumbar. Així per exemple, una postura inadequada de la columna (hiperlordosi, hipercifosi, etc), una sobrecàrrega excessiva en el treball o fins i tot un desajustament en l'alimentació, poden afavorir l'alteració del cartílag articular. 

Símptomes

En general hem de considerar la artrosi com un procés d'envelliment natural del cos, sempre que aquesta aparegui correlacionada amb l'edat. Quan la degeneració és severa o quan apareix en primerenca edat, ja no forma part de l'evolució natural sinó d'un desequilibri que pot provocar dolor a mitjà o llarg termini. A causa de les particularitats mecàniques de la regió cervical i lumbar, és aquí on solen aparèixer major simptomatologia i més greu. A més del dolor local, hi ha una limitació als moviments i rigidesa muscular. Les persones amb artrosi lumbar sol queixar-se més a l'inici del moviment, exemple en aixecar-se del llit o de la cadira, i no tant quan caminen durant una estona. Quan la artrosi és cervical, manifesten un dolor en el coll que irradia cap als músculs trapezis, amb rigidesa dels músculs del coll i moviments limitats principalment en rotació del cap, fins i tot acompanyats de crepitacions.

Diagnòstic

A més de la informació que obtenim a través de l'examen clínic, és imprescindible una radiografia. En certs casos, quan els símptomes són severs, es pot acompanyar d’un TAC.  

Tractament

Habitualment el tractament conservador sol ser la primera elecció. Existeixen unes normes útils com: l'adequada informació per part del professional sobre la seva lesió, adequada ergonomia en el treball, aprimar, realitzar activitat física suau com caminar o nedar, prescripció d'alguns medicaments en fase aguda recomanats pel seu facultatiu (antiinflamatoris i analgèsics per exemple) i sobretot fisioteràpia. El tractament quirúrgic sol ser l'última alternativa i només quan els símptomes són greus practicant-se una fusió de les vèrtebres mitjançant osteosíntesi (aplicació de claus i plaques per artrodesar les vèrtebres afectes). Existeixen publicacions serioses que demostren com un bon programa de fisioteràpia fa disminuir la simptomatologia i augmentar la funcionalitat. En aquest sentit, el mètode Mézières està especialment indicat, doncs tracta de reequilibrar les tensions de les cadenes musculars, reharmonizar la postura i alleujar el dolor. Així per exemple sabem que quan existeixen corbes vertebrals molt accentuades o molt rectificades, poden ser factors de risc per sofrir pressions anormals sobre els discos o sobre les articulacions posteriors. L'alimentació també juga un rol molt important. Un excés de radicals lliures afavoreix la destrucció cel·lular accelerant la degeneració, o bé una alimentació molt acidificant provoca la pèrdua de minerals com el calci i magnesi fonamentals en l'arquitectura de l'os

Catellano
Català
Franais