IFGM
AMIF
KINEMEZ

Lesions musculars

Els problemes musculars són una de les principals causes que provoquen en els esportistes una pèrdua parcial o total de la seva activitat i, per tant, una limitació en la progressió del seu rendiment esportiu.

Depenent de l'especialitat esportiva les lesions poden ser en el membre superior (exemple: esports de llançament com l'handbol), en el membre inferior (exemple: esports de carrera com l'atletisme) o en el tronc (exemple: esports asimètrics com el golf).

Cada vegada integrem més l'esport a la nostra vida diària i, per tant, hem de saber que estem constantment posant als nostres músculs en risc de sofrir qualsevol lesió. En conseqüència, hauríem d'estar alerta i ser prudents, conèixer què coses hem de fer per prevenir futures lesions.

Què és un múscul?

Els músculs són les estructures encarregades de produir el moviment de les nostres articulacions gràcies a la contracció de les seves fibres. Els músculs tenen la capacitat de contreure's quan reben un senyal elèctric (nerviosa), i de relaxar-se per tornar a la seva posició inicial.

El múscul està format per nombrosos fascicles embolicats per una membrana (aponeurosi) i, en el seu interior, conté petites fibres compostas al seu torn per milers de miofibrilles, lloc on es produeix la contracció muscular.

En els extrems musculars es troben els tendons, estructures fibroses poc elàstiques, que uneixen els músculs als ossos.

Què és una lesió muscular?

Quan l'estructura danyada és la fibra muscular, ja sigui parcial o total, es considera que existeix una lesió muscular.

Causes

Si eliminem les causes neurològiques (accident vascular cerebral amb músculs espàstics o rígids) i reumatològiques (com la fibromiàlgia), una lesió muscular pot ser causada per factors traumàtics (caigudes) o atraumàtics (per exemple, un programa d’estiraments inadequat). Òbviament, perquè el múscul tingui una bona qualitat de contracció i flexibilitat necessita ser nodrit adequadament, l'alimentació juga un rol fonamental en la salut muscular.

 

Els esportistes, tant de elit com amateurs, solen donar més importància a la tonificació que al estirament.  Això és un error molt comú que provoca el desequilibri en la tensió de les cadenes musculars. L'excés de rigidesa muscular frena al moviment, ja que el múscul perd flexibilitat, impossibilitant que l'articulació completi tot el seu recorregut. Els gestos esportius es tornen poc harmoniosos, es redueix l'eficàcia, la competitivitat i s'incrementa el risc de lesió.

Símptomes

Depèn del tipus de lesió que es produeixi, pot ser des d'una lleu inflamació local fins a un trencament fibrilar. El dolor pot aparèixer l'endemà de l'activitat esportiva amb molèsties localitzades directament sobre el múscul del tipus “cruiximent”, a causa d'un exercici excessivament intens o per estar poc acostumat o per mala nutrició. Pot ser un dolor en forma de “rampa” muscular en el mateix moment de l'activitat. L'esportista nota una estirada sobtada del ventre muscular (molt típic en els bessons o en els isquiotibials). En ocasions la persona sent com un “bulto” just a la zona muscular, és la contractura muscularque dol en pressionar i es relaxa en estirar. Finalment, l'esportista pot sentir una "burxada" que li obliga a interrompre la seva activitat esportiva de forma momentània o definitiva. Aquest dolor és a causa d'un trencament parcial del múscul (trencament fibrilar) o total (trencament muscular). En aquesta situació el dolor és molt intens, invalidant, amb inflamació i hematoma local.

Diagnòstic

Un examen clínico suele ser suficiente para diagnosticar el tipo de lesión, pero en el caso de las roturas musculares se hace preciso un estudio complementario mediante una resonancia magnética o una ecografía para conocer el alcance de la lesión.

Tractament

El tractament estarà directament relacionat amb el tipus, grau i moment de la lesió.

En la fase aguda, és a dir durant les primeres 48 a 72 hores, hem d'utilitzar mesures antiinflamatories i analgèsiques.

El gel aplicat durant 10-15 minuts directament sobre la zona (per evitar cremades col·locar entre la pell i el gel, una tela fina) reduirà considerablement la inflamació i suavitzarà el dolor. Si la lesió és poc greu es poden practicar embenatges específics per un fisioterapeuta (taping o neurotaping-tires de colors"). Repòs durant 2 o 3 dies. Si el trencament és important es precisarà d'un tractament mèdic d'urgència.

En la fase subaguda, a més de l'aplicació de certs aparells d’electroteràpia específics, és la teràpia manual, en les seves diverses modalitats, la més convenient. Afavoreix la cicatrització dels teixits, la disminució de l'edema o inflamació, i la millora de la funció muscular.

Per a nosaltres el més important és la prevenció. Un examen rigorós de l'estat de les cadenes musculars i del gest esportiu resulta molt útil per conèixer la predisposició d'un esportista a sofrir lesions musculars.

La visió global del Mètode Mézières permet determinar les empremtes que l'esport deixa en el seu cos per poder tractar-les sempre sota un punt de vista global. Els estiraments actius de les cadenes musculars al costat d'un treball propioceptiu rigorós, permeten reequilibrar el sistema eficaçment, alliberant al múscul d'un excés de tensió, a l'articulació del moviment i dotant al cos d'una major “sensibilitat” per a la competició.

Per realitzar un treball global serà necessari compaginar el tractament físic amb una adequada conducta nutricional i suplementació específica per a cada cas.

Catellano
Català
Franais