IFGM
AMIF
KINEMEZ

Tendinopaties

Què és el tendó?

És una estructura de poca elasticitat, similar a cordes fibroses, prolongació del múscul, encarregat d'unir aquest a través de l'os. Està format per fibres de col·lagen, d'un color blanc perla, de consistència forta i no és contràctil.

Per a què serveix?

Té la funció d'inserir el múscul a l'os o a la fàscia per a transmetre'ls la força de la contracció muscular i produir, d'aquesta manera, el moviment de l'articulació.

Què és una tendinopatia?

Donada la terminació patía que prové del llatí “pathos”, que significa malaltia, entenem tendinopatía com qualsevol malaltia o patologia que pot sofrir un tendó, ja sigui un procés inflamatori (tendinitis), un procés degeneratiu (tendinosis) o un trencament (parcial o total) del tendó.

A les mans o peus, ens trobem tendons embolicats per una beina sinovial per minimitzar la fricció. Qualsevol adherència, augment de grossor, etc. d'aquestes beines poden fer que perdin la seva funció, podent alterar secundàriament al tendó.

Causes

Les causes per les quals un tendó es pot lesionar són variades. En el terreny purament esportiu, una causa freqüent és la hipermusculació, entrenaments excessius i malament executats. El tendó, en ser resistent i poc elàstic, pot sofrir durant l'exercici muscular repetitiu donant, com a primera resposta, una inflamació del mateix. Si la situació contínua, es pot degenerar o fins i tot trencar.

En professions amb moviments molt repetitius (treballs amb ordinador, electricistes, fàbriques en cadena, etc.), un excés de treball del tendó provoca micro-traumatismes repetitius produeixen danys en la seva estructura.

A més, poden existir factors nutricionals que afavoreixin la seva aparició. Una alimentació acidificant és un factor de risc, doncs el teixit conjuntiu del tendó perd qualitat.

Símptomes

El símptoma principal és el dolor a la zona del tendó afectat i la incapacitat funcional. La palpació i la contracció resistida del tendó produeix dolor, notant-se un engruiximent del mateix. En la fase inicial el dolor apareix durant l'activitat esportiva, en fases més avançades, fins i tot en repòs.

Diagnòstic

Un examen clínic per un professional experimentat sol ser suficient per conèixer el tendó afectat i la seva gravetat. No obstant això, els metges especialistes solen recórrer a proves complementàries, com l'ecografia i/o la ressonància magnètica. Això permet afinar sobre el grau d'afectació, la regularitat del seu trajecte i la presència d'edema.

Tractament

El tractament sol ser conservador, primerament amb repòs relatiu i amb combinació amb mesures anti-inflamatories i antiàlgiques. Aquestes mesures van des de l'administració de medicaments (AINES), administració de complements nutricionals (minerals, vitamines, coenzims, etc.) i correcció de la dieta, aplicació de embenatges (neurotaping o tires de colors") i teràpia manual.

És important realitzar un abordatge local, però no podem oblidar que som un conjunt de sistemes i de “peces” que es troben més o menys interrelacionades i que, per efecte “dominór” pot ser que la lesió sigui conseqüència d'un problema allunyat d'aquesta zona dolorosa. Una sobrecàrrega d'un tendó pot ser deguda a una compensació. Així per exemple, una tendinitis de l'espatlla pot estar afavorida per una esquena excessivament corbada que afavoreix una mala posició de l'escàpula i, en conseqüència, una mala mecànica articular. Per aquest motiu una teràpia de qualitat haurà de sempre contemplar la globalitat.

Catellano
Català
Franais